Barcelona

De Viquipèdia

Barcelona, situada a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, és la capital de Catalunya, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. Amb una població de 1.615.908 habitants, Barcelona és la ciutat més poblada del Principat i la segona d'Espanya^[2], així com l'onzena de la Unió Europea^{[cal citació]}. És el principal nucli urbà de la regió metropolitana de Barcelona, que aglutina 4.928.852 habitants^[3], i de l'àrea Metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis, que té una població de 3.161.081 habitants i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Afers Socials i Econòmics de la ONU de l'any 2005 situa Barcelona en la posició 51 del rànquing de les poblacions amb major nombre d'habitants del món.^[4]

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Emplaçament 1.2 Límits 1.3 Clima 2 Història 2.1 Des de la fundació fins al segle XVIII 2.2 Del segle XIX al XX 2.3 1936-1939: Guerra Civil 2.4 Postguerra i franquisme 2.5 Democràcia 2.6 Esdeveniments 3 Evolució demogràfica 4 Política 5 Economia 6 Paisatge urbà 6.1 Districtes i barris 6.2 Arquitectura 6.2.1 Història de l'arquitectura 6.2.2 Patrimoni de la Humanitat 6.2.3 Gratacels 6.3 Parcs 6.3.1 Montjuïc 6.3.2 Ciutadella 6.3.3 Parc Güell 6.4 Port Olímpic 6.5 L'Eixample 6.6 Passeig de Gràcia 7 Societat i cultura 7.1 Educació 7.2 Museus 7.3 Espectacles 7.4 Mitjans de comunicació 7.5 Esport 7.5.1 Clubs esportius 7.6 Medi ambient 7.7 Protestes 8 Transport 8.1 Port i aeroport 8.2 Transport públic 8.2.1 Autobús 8.2.2 Metro 8.2.3 Tramvies 8.2.4 Trens 8.2.4.1 Llista d'estacions de Rodalies a Barcelona 8.2.5 Bicing 8.3 Carreteres i autopistes 9 Hotels 9.1 Hotels de 5 estrelles 10 Ciutats agermanades i convenis de col·laboració 11 Referències 12 Galeria fotogràfica 13 Pàgines relacionades 14 Enllaços externs

[edita] Geografia

[edita] Emplaçament

Situada a la costa de la mar Mediterrània, Barcelona s'assenta en una plana formada entre els deltes de les desembocadures dels rius Llobregat, al sud-oest, i Besòs, al nord-est, i limitada pel sud-est per la línia de costa, i pel nord-oest per la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo, 516,2 m, com a punt més alt) que segueix paral·lela la línia de costa encaixant la ciutat en un perímetre molt definit.

La part del pla de Barcelona més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (265,6 metres), Monterols (127,3 metres), el Putget (182,7 metres), la Rovira (206,8 metres) i la Peira (138 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'aixeca la muntanya de Montjuïc (184,8 metres).^[5], i el mont Tàber de només 16,9 m, és el promontori on s'assenta el nucli històric de la ciutat.

[edita] Límits

El terme municipal de la ciutat limita, de sud a nord-est i en el sentit de les agulles del rellotge, amb els municipis d'El Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, sent els dos primers i els dos últims els municipis amb els que manté un contacte més proper, amb una densa malla urbana contínua, mentre que Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès queden molt més separats, degut a que la serralada litoral i el parc del Tibidabo actuen com a barreres naturals que dificulten la connexió entre aquests municipis i Barcelona.

[edita] Clima

Barcelona té un clima Mediterrani amb hiverns curts, frescos i humits (als mesos de gener i febrer les temperatures ronden els 10 °C) i estius secs, llargs i càlids (al juliol i a l'agost les temperatures acostumen a superar els 30 °C. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 38,6 °C^[6], 39,8 °C^[7] a l'Observatori Fabra, situat al Tibidabo, i la temperatura mínima va ser de -10 ºC, registrada al mateix observatori.

[edita] Història

[edita] Des de la fundació fins al segle XVIII

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans.

En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou emmurallada per ordre de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades augmentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.

Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període de temps. El 531 Amalric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà amb el nom de Barshaluna, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potència econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durant uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al període comtal

Diversos pergamins medievals del segle X, parlen d'Ardena, una població situada a l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarrià.

A partir del segle XIV la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714), que comportà el setge de la ciutat i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.

Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa afavorir la progressiva industrialització al següent segle.

[edita] Del segle XIX al XX

El 1888 Barcelona va organitzar la seva primera Exposició Universal, gràcies a la qual urbanitzà una gran extensió de terreny que comprenia des del Parc de la Ciutadella fins la Barceloneta, i va millorar les infraestructures a tota la ciutat. Barcelona llavors aprengué que l'organització de grans esdeveniments internacionals no només li facilitava la urbanització de la ciutat, sinó que li reportava multitud de visitants i projecció internacional.

Al llarg de la segona meitat del segle XIX, coincidint amb el projecte del 1854 d'enderrocament de les muralles que envoltaven la ciutat, es va procedir a incorporar les altres poblacions del pla de Barcelona. Així es van incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, això va permetre a la ciutat poder aplicar llurs projectes d'Eixample i de desenvolupament de la industria, fet que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment.

A nivell social, a finals del segle XIX, els barcelonins van viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en l'esport i la pràctica de l'activitat física la seva màxima expressió. En els darrers anys del segle la ciutat va veure néixer una gran quantitat de clubs de natació, tennis o futbol que tindrien una gran importància, en el segle XX, en la vida social dels barcelonins, i en la projecció exterior de la ciutat. Clubs com el FC Barcelona (fundat el 1889), el RCD Espanyol (fundat el 1900) i el Real Club de Tenis Barcelona o el Club Natació Barcelona aconseguiren una gran popularitat a la ciutat, i van convertir Barcelona en la gran capital de l'esport espanyol de principis del segle XX. El 1904, el barri d'Horta es va annexionar a Barcelona, i el 1921 Sarrià.

El 1929 es va tornar a organitzar una Esposició Universal, gràcies a la qual es va urbanitzar tota la zona de Plaça d'Espanya, i es van construir pavellons on ara hi ha la Fira de Barcelona. L'exposició del 1929 també va ser el pretext per construir el metro, inaugurat inicialment el 1924, i ampliat el 1926 amb el servei del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual L1), que unia el centre de la ciutat amb el recinte de l'exposició, a Plaça Espanya i Montjuïc.

[edita] 1936-1939: Guerra Civil

L'estiu de 1936 Barcelona estava preparada per celebrar l'Olimpíada Popular, per la qual s'havia construït l'Estadi Olímpic Lluís Companys i es van fer remodelacions a la muntanya de Montjuïc. Però l'esclat de la Guerra Civil el mes de juliol provocà que no es pogués celebrar.

A la ciutat es va viure un procés revolucionari pel qual la CNT i la UGT van fer col·lectivitzacions d'empreses i serveis. L'autoritat del Govern de la República i la Generalitat de Catalunya era teòrica, controlant de forma efectiva els carrers els anarquistes. A partir dels Successos de Maig, la influència dels anarquistes baixà.

George Orwell, comentà sobre la Barcelona d'aquells dies a Homenatge a Catalunya:

Durant la guerra, Barcelona va ser bombardejada en diverses ocasions per les tropes franquistes. El suport de la ciutat a les forces republicanes li costà car, no només durant els tres anys de guerra, sinó durant els trenta-sis anys següents de règim franquista, que a finals de gener de 1939 ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.

[edita] Postguerra i franquisme

Després d'una postguerra dura Barcelona inicià una fase de desenvolupisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, així va ser com la totalitat del pla de Barcelona, que encara mantenia certa herència del seu passat agrícola i rural es va urbanitzar en grans barris dormitoris plens dels immigrants procedents d'altres parts d'Espanya.

[edita] Democràcia

Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infraestructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

[edita] Esdeveniments

• 1258 Tribunal de la Carta Consular de Barcelona.
• 1265 Creació del Consell de Cent, per tal assistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions.
• 1283 Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona amb el Privilegium Magnum: el rei no podrà imposar nous impostos sense aprovació de les Corts.
• 1391 Assalt i crema del Call jueu, acusats d'haver portat la pesta negra. S'agreuja la decadència econòmica de la ciutat.
• 1412 Compromís de Casp. Nova dinastia reial: els Trastàmara, d'origen castellà. S'allunyarà la Cort de la ciutat i es crearà la figura del Virrei o Lloctinent.
• 1462 Comença la Guerra Civil entre els partidaris de la "Busca" i la "Biga".
• 1493 Arribada a Barcelona de Cristòfor Colom. Rebut pels Reis d'Aragó i Castella a Palau. La Corona d'Aragó queda exclosa de l'explotació econòmica directa de les Amèriques.
• 1519 Reunió dels cavallers de l'Orde del Toisó d'Or a la Seu per ordre de l'Emperador Carles I.
• 1640-1652 Guerra dels Segadors; acaba amb el setge i presa de Barcelona. Des de 1650, epidèmia de pesta: entre la guerra i la malaltia, mor entre el 15 i el 20 % de la població.
• 1714 11 de setembre. Caiguda de Barcelona enfront de les tropes franco-espanyoles comandades pel duc de Berwick. Aquesta derrota significarà la pèrdua dels furs de Catalunya significant això l'annexió completa de Catalunya per part de Castella.
• 1716 Construcció de la Ciutadella a costa de l'enderroc de gran part del barri de la Ribera.
• 1753 S'inicia la construcció del barri de la Barceloneta
• 1835 Proclamació de la Llei de Desamortització de Mendizábal. Fets del "Torín". Crema de convents i enderroc dels més importants per donar lloc a places i mercats.
• 1842 Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat.
• 1859 S'imposa des de Madrid el Pla d'Eixample d'Ildefons Cerdà, en contra del que havia aprovat l'Ajuntament.
• 1868 En motiu de la Revolució Gloriosa la Ciutadella de Barcelona és destruïda. Conservant-ne només els edificis centrals com l'arsenal (actual Parlament de Catalunya), la capella i el palau del governador (actual Institut Verdaguer). Així s'acaba amb el símbol de la repressió espanyola construït després de la derrota de 1714.
• 1888 Exposició Universal de 1888
• 1893 Atemptat anarquista al Liceu.
• 1905 Fets del ¡Cu-Cut! Militars espanyols assalten i saquegen el setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya. Creació de la Solidaritat Catalana, el Govern Espanyol suspèn les garanties constitucionals a Barcelona i impulsa la Llei de Jurisdiccions.
• 1909 La Setmana Tràgica - Reacció popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi ha centenars de detencions. Afusellament a Montjuïc de Ferrer i Guàrdia i de quatre persones més.
• 1929 Exposició Internacional de Barcelona de 1929
• 1931 Francesc Macià proclama la República Catalana i aconsegueix que...
• 1931 El govern provisional de la república restauri la Generalitat de Catalunya.
• 1934 Lluís Companys proclama l'Estat Català.
• 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola.
• 1938 Bombardejos de l'aviació feixista espanyola, els dies 16, 17, 18 de març es van produir els més intensos, provocant la mort de centenars de persones (875 segons Hilari Salvador) i milers de ferits. Al llarg de la guerra els morts en bombardejos en foren milers.^{[cal citació]}
• 1940 El President de la Generalitat Lluís Companys és capturat a França pel govern de Hitler i executat per Franco a Castell de Montjuïc.
• 1952 Congrés Eucarístic
• 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
• 1987 el 19 de juny, l'atemptat d'ETA a l'Hipercor de l'Avinguda Meridiana causa 21 morts i 45 ferits greus.
• 1992 Jocs Olímpics del 92
• 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
• 2004 Fòrum Universal de les Cultures
• 5 de novembre de 2008, Barcelona és nomenada seu de la Secretaria General de la Unió per a la Mediterrània.

• 12 de febrer Santa Eulàlia, patrona de la ciutat de Barcelona
• 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la diòcesi de Barcelona i, avui, patrona més popular de la ciutat.

[edita] Evolució demogràfica

El cens del 1787 incorpora Vallbona; el 1860, la Barceloneta; el 1897, les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants i Vallvidrera; el 1904, Horta; i el 1930, Sarrià que prèviament (el 1920) ja havia incorporat part de Santa Creu d'Olorda. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 6.166 6.613 - 35.928 100.160 235.060 353.853 405.913 544.137

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 595.732 721.869 1.005.565 1.081.175 1.280.179 1.557.863 1.745.142 1.754.900 1.707.286

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 1.630.635 1.630.867 1.508.805 1.505.581 1.496.266 1.527.190 1.578.546 1.605.602 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Política

A Barcelona hi ha presents quatre administracions polítiques, amb diferents nivells de responsabilitat i competències:

• L'Administració General de l'Estat s'ocupa de diferents qüestions com la seguretat (Cos Nacional de Policia i Exèrcit), la Justícia, la gestió del port i aeroport, els trens de Renfe, i les costes, entre les competències més destacades. Al llarg de l'any 2005 el Cos Nacional de Policia va ser rellevat pels Mossos d'Esquadra, policia autonòmica de la Generalitat, que va substituir totalment el Cos Nacional de Policia durant el 2006, excepte per a algunes competències reservades a aquest com l'expedició del DNI o la lluita contra el terrorisme. L'Administració de l'Estat a Barcelona està coordinada des de la seu de la Delegació del Govern, situada en la Plaça del Portal de la Pau, al costat de l'estàtua de Colom. El Delegat(a) del Govern a Catalunya i el subdelegat del govern de Barcelona són designat directament pel govern d'Espanya per decret.
• La Generalitat de Catalunya, govern autonòmic de Catalunya, té àmplies competències sobre la gestió de la ciutat, en diferents àmbits, des d'educació, assumptes socials, trànsit, determinació de polítiques econòmiques i de comerç, etcètera. La Generalitat és també la responsable de la construcció d'equipaments públics com hospitals, escoles de primària i secundària, universitats, residències per a la tercera edat etc. Barcelona és la capital de Catalunya, i seu de totes les seves institucions i organismes. Al Parc de la Ciutadella hi ha el Parlament de Catalunya, i a la Plaça de Sant Jaume hi ha el Palau de la Generalitat, seu oficial de la Presidència. El govern de la Generalitat s'escull per sufragi universal en eleccions celebrades cada quatre anys en tots els municipis de Catalunya.
• La Diputació de Barcelona és l'organisme públic amb menys competències a la ciutat. Actualment presideix el patronat que s'ocupa del manteniment del parc de la Serra de Collserola, i d'alguns altres parcs i edificis públics de la ciutat. També gestiona alguns museus i és titular d'una àmplia xarxa de biblioteques públiques gestionada conjuntament amb els ajuntaments.
• L'Ajuntament de Barcelona és l'organisme amb més competències i funcionaris públics en la ciutat, ja que regula la vida diària dels ciutadans, i importants assumptes com la planificació urbanística, els transports, la recaptació d'impostos municipals, la gestió de la seguretat vial mitjançant la Guàrdia Urbana, el manteniment de la via pública (asfaltat, neteja...) i dels jardins. També és el responsable de la construcció d'equipaments municipals com llars d'infants, poliesportius, biblioteques, residències per a la tercera edat, habitatges de protecció pública, entre d'altres. El govern de l'Ajuntament de Barcelona s'escull per sufragi universal en eleccions celebrades cada quatre anys. El poder de l'Ajuntament s'estructura en dos nivells, ja que l'Ajuntament va dividir la ciutat administrativament en deu districtes. Existeix un nivell de competències municipals general, dirigit directament per l'Alcalde de Barcelona i el seu equip de govern, que s'ocupa de les qüestions més generals i importants de la ciutat. Per altra banda existeix un altre nivell de competències, delegades als Districtes. Així, cada Districte té el seu propi centre polític i administratiu, que funciona com un ens polític amb competències pròpies que ajuden a descentralitzar la política de la ciutat i que els ciutadans sentin l'administració més propera. Cada Districte, com un petit ajuntament territorial, té la seva pròpia Sala de Plens on es debaten les qüestions polítiques, i el seu propi equip de govern, amb un Regidor al capdavant. El govern del Districte es forma en funció del nombre de vots que cada partit rep, en cada districte, en les eleccions municipals de Barcelona. Així, succeïx que, encara que el govern de la ciutat recaigui en un determinat partit, un o diversos Districtes siguin governats per una altra formació política.

Des de les primeres eleccions democràtiques, l'any 1979, després de la caiguda del franquisme, l'Ajuntament de Barcelona ha estat dirigit per alcaldes del PSC Partit Socialista de Catalunya, en diferents coalicions amb d'altres partits quan no ha obtingut una majoria suficientment àmplia. Els seus alcaldes en aquest darrer període democràtic han estat Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos, i l'actual, Jordi Hereu.

Resultats electorals de Barcelona, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Jordi Hereu	182.104	14
	Convergència i Unió	Xavier Trias	154.620	12
	Partit Popular	Alberto Fernández	95.114	7
	ICV-EUiA-EPM	Imma Mayol	56.855	4
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Jordi Portabella	53.463	4
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		23.606	-
	Altres		17.953	-
	Vot en blanc		24.754	-
Total		611.941		41

Actualment el govern municipal està composat per una coalició entre el PSC i ICV, amb suports puntuals d'altres partits, especialment d'ERC, que en la legislatura passada formava part de l'equip de govern, però que va decidir no repetir aquesta fórmula en la vigent legislatura.

Vegeu també: Llista d'alcaldes de Barcelona

[edita] Economia

Barcelona va ser durant molt temps una ciutat industrial, actualment les fàbriques s'han desplaçat a la perifèria, fet que ha permès reconvertir els antics barris industrials en zones residencials i de servei. El sectors industrials més representatius de Barcelona són la indústria tèxtil, química, farmacèutica, automobilística, electrònica i d'impremta. En serveis Barcelona destaca per les activitats logístiques, editorials i informàtiques.

La Fira de Barcelona organitza nombroses exposicions i salons, alguns dels quals es troben entre els primers d'Europa, fet que la converteix en una de les fires més importants del món i primera d'Espanya, amb més de tres milions i mig de visitants anuals. D'altra banda, la ciutat disposa de diverses instaŀlacions per a congressos, gràcies al qual se celebren nombrosos esdeveniments nacionals i internacionals al llarg de tot l'any.

Tot i l'ininterromput creixement econòmic barceloní, la ciutat ha perdut el liderat econòmic d'Espanya durant el darrer quart del segle XX a favor de Madrid. Això es deu a la debilitació del moviment emprenedor català, la saturació de les infraestructures, la major inversió estrangera a Madrid respecte Barcelona i al trasllat dels centres de decisió, seus fiscals i socials de Barcelona (i altres parts d'Espanya) a Madrid. El creixement econòmic de Barcelona també s'ha vist afectat per les transferències en concepte de solidaritat que les comunitats autònomes més riques de l'Estat fan a les més pobres. El Centre Nacional de Computació espanyol està ubicat a Barcelona, amb el super ordinador Mare Nostrum.

Pel que fa al camp industrial, Barcelona ha patit greus problemes de deslocalització bàsicament de trasllat d'indústria a països amb una mà d'obra més barata; problema que és veu incrementat per l'escàs i car sòl industrial de l'àrea metropolitana, el segon més car d'Europa només per darrere del de Londres.^{[cal citació]} Tot i això, Barcelona segueix generant el 25% de les exportacions totals espanyoles.^{[cal citació]} L'economia barcelonina va créixer un 3,5% el 2006, el percentatge més alt dels darrers cinc anys, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, tot i que per sota de la mitjana espanyol del 3,8%.

Segons un estudi de la consultora Mercer, tant el 2007 com el 2008, Barcelona va ser la 31a ciutat més cara del món^[8].

[edita] Paisatge urbà

[edita] Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística. Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren els barris oficials i alguns no reconeguts oficialment):

• Ciutat Vella: el Raval, el Gòtic, Antics Palaus (format pels barris no-oficials de Sant Pere, Santa Caterina, el Born i la Ribera) i la Barceloneta.
• L'Eixample: Sant Antoni, Nova Esquerra de l'Eixample, Antiga Esquerra de l'Eixample (els dos últims formen una unitat coneguda com Esquerra de l'Eixample, contraposada a la Dreta de l'Eixample), Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família i el Fort Pienc.
• Sants-Montjuïc: La Marina del Prat Vermell, La Marina del Port, La Font de la Guatlla, el Poble Sec, Hostafrancs, la Bordeta, Sants i Sants-Badal (més conegut com Badal). Tant Montjuïc com la Zona Franca no constitueixen barris per si mateixos, sinó que són territoris especials del districte de Sants-Montjuïc
• Les Corts: les Corts, Pedralbes i La Maternitat i Sant Ramon (més conegut com Sant Ramon).
• Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Sant Gervasi - Galvany (o simplement Galvany), Sant Gervasi - La Bonanova (o simplement la Bonanova), Putget - Farró , Les Tres Torres i Vallvidrera - Tibidabo - Les Planes (que engloba els territoris de Vallvidrera i de Les Planes, enmig de Collserola, així com la zona al voltant del Tibidabo, el cim de la ciutat. Els barris de Sant Gervasi - Galvany i Sant Gervasi - La Bonanova constitueixen el vell nucli de Sant Gervasi de Cassoles.
• Gràcia: Vila de Gràcia, Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (o simplement el Camp d'en Grassot), la Salut, El Coll i Vallcarca i els Penitents (que, en realitat, engloba dos barris diferents: Vallcarca i Els Penitents).
• Horta-Guinardó: Horta, la Clota, la Vall d'Hebron, el Montbau, Sant Genís dels Agudells, la Teixonera, el Carmel, la Font d'en Fargas, Can Baró, el Guinardó i el Baix Guinardó.
• Nou Barris: Vallbona, la Ciutat Meridiana, Torre Baró, Canyelles, les Roquetes, la Trinitat Nova, Can Peguera, la Guineueta, el Verdum, la Prosperitat, el Turó de la Peira, Porta i Vilapicina - Torre Llobeta (que, en realitat, engloba els barris de Vilapicina i de la Torre Llobeta).
• Sant Andreu: Sant Andreu, la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Congrés i Els Indians (més conegut com el Congrés), La Sagrera, Navas i el Bon Pastor.
• Sant Martí: Sant Martí de Provençals, El Clot, El Camp de l'Arpa del Clot, la Verneda i La Pau, el Fort Pienc, el Poblenou, el Parc i Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, els Provençals del Poblenou, El Besòs i el Maresme, Diagonal Mar i Front marítim del Poblenou (que inclou el barri més nou de la ciutat, Diagonal Mar)

La divisió dels barris oficials fou proposada per l'ajuntament de Barcelona a finals del 2006 i ratificada i aprovada pel consistori barceloní a començaments del 2007. Encara després de l'aprovació definitiva hi ha queixes de veïns sobre els noms donats a alguns barris (com, per exemple, Antics Palaus) així com als límits dels mateixos.

[edita] Arquitectura

[edita] Història de l'arquitectura

La ciutat té una llarga i rica història arquitectònica, començant per les més antigues restes de l'assentament romà que fundà Barcelona, del qual només en queden restes arqueològiques, o fragments dispersos, com per exemple, per les columnes del temple d'August dins l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya, les restes de Barcino sota el subsòl (integrades dins el Museu d'Història de la Ciutat) o les antigues muralles. També guarda testimonis romànics com Sant Pau del Camp o la capella d'en Marcús.

Del període medieval si que s'han conservat nombrosos edificis, alguns d'ells molt destacats, especialment les obres gòtiques que proliferen en el seu centre històric denominat Barri Gòtic precisament per aquest motiu, com la Catedral de Santa Eulalia, l'Església de Santa María del Mar, caracteritzada per la seva austeritat i harmonia en les mesures, motiu pel que molts la consideren l'obra més destacada del gòtic català, o les drassanes, un dels pocs exemples de naus gòtiques d'ús civil existent a Europa. També del període medieval destaquen edifics con el Palau Reial Major (amb el saló del Tinell i el Palau del Lloctinent) o el Palau de la Generalitat de Catalunya. També destaquen els palaus construïts per famílies adinerades de la ciutat, estructurats al voltant d'un pati, com els que actualment acullen el museu Picasso o el museu Marés.

Després d'un període poc rellevant arquitectònicament en la ciutat, degut a que les muralles impedien nous creixements, la falta de sòl intramuralles, i les penúries econòmiques causades per la guerra de successió, es van fer algunes actuacions important gràcies als terrenys obtinguts de l'església mitjançant la desamortització. Aquests terrenys van permetre, per exemple, la construcció de la plaça Reial, o notables construccions en ferro, com el mercat de la Boqueria. Anys més tard un nou moviment arquitectònic va prendre força a Barcelona, acompanyat per un moment de gran bonança econòmica, i per l'expansió de la ciutat més enllà de les muralles, el Modernisme.

Barcelona és coneguda com capital del modernisme, per la gran quantitat i qualitat d'obres que atesora, amb joies l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau o el Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner, o el Palau Macaya de Josep Puig i Cadafalch, però sens dubte l'arquitecte modernista més conegut i reconegut és Antoni Gaudí, les seves obres més rellevants, que atreuen cada any a milions de visitants de tot el món, són el Temple Expiatori de la Sagrada Família, que Gaudí va deixar inacabat i que se segueix construint amb donatius i aportacions particulars i visitant, i que està previst acabar-la cap a l'any 2020. Unes altres de les obres més conegudes de Gaudí són el Parc Güell, la Casa Milà, també denominada La Pedrera, i la Casa Batlló.

També posseïx diferents mostres d'arquitectura contemporània. Destaca el Pavelló alemany de Ludwig Mies van der Rohe, que es va construir amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929, igual que la Fundació Joan Miró de l'arquitecte català Josep Lluís Sert. Després de la guerra civil, la ciutat va quedar sota el control del règim i la seva visió desenvolupista, a més d'impedir tot moviment popular, que son els que històricament han produït les més notables obres de Barcelona.

No va ser fins anys després de la recuperació de la democràcia, amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, que la ciutat va viure una etapa de grans transformacions que van donar lloc a obres com el Palau d'esports Sant Jordi de Arata Isozaki, la Torre de Collserola de Norman Foster i la Torre de Montjuïc de Santiago Calatrava. Abans dels Jocs també es va portar a terme la remodelació i ampliació de l'Aeroport de Barcelona, que va dirigir Ricardo Bofill. En l'etapa post-olímpica la ciutat ha seguit mantenint un desenvolupament arquitectònic, construint edificis com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) de Richard Meier, la Torre Agbar de Jean Nouvel, i els projectes d'una estació nova a la Sagrera amb un gratacel, o la Torre del Triangle Ferroviari de Frank Gehry. Altres actuacions s'han portat a terme amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures, com l'Edifici Fòrum de Jacques Herzog i Pierre de Meuron.

L'any 1999 la ciutat de Barcelona va ser premiada pel RIBA ("Royal Institute of British Architects") amb el "Royal Gold Medal", un guardó que s'otorga a arquitectes pel conjunt de la seva obra, i que per primera i de moment única vegada, ha estat otorgat a una ciutat i no a un arquitecte individual.^[9]

[edita] Patrimoni de la Humanitat

Els següents edificis de Barcelona han estat designats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO:

Codi	Nom	Any	Coordenades
320-001	Parc Güell	1984	41° 24′ 59.6″ N 2° 09′ 07.7″ E
320-002	Palau Güell	1984	41° 22′ 50.5″ N 2° 10′ 30.6″ E
320-003	Casa Milà	1984	41° 23′ 51.3″ N 2° 09′ 46.9″ E
320-004	Casa Vicens	2005	41° 22′ 50.5″ N 2° 10′ 30.6″ E
320-005	Façana de la Nativitat i cripta de la Sagrada Familia	2005	41° 24′ 19.8″ N 2° 10′ 30.2″ E
320-006	Casa Batlló	2005	41° 22′ 00.3″ N 2° 09′ 59.0″ E
804-001	Palau de la Música Catalana	1997	41° 23′ 16″ N 2° 10′ 30″ E
804-002	Hospital de Sant Pau	1997	41° 24′ 50″ N 2° 10′ 30″ E

[edita] Gratacels

Article principal: Llista de gratacels a Barcelona

Tot i que Barcelona no és una ciutat coneguda per tenir grans gratacels, és cert que en els darrers anys, sobretot després dels Jocs Olímpics del 1992, se n'han construït alguns. A més a més, actualment n'hi ha d'altres en construcció (a la taula en cursiva).

Posició	Edifici	Alçada	Nombre de pisos	Any d'inauguració
1	Torre de Collserola	288 m	13	1992
2	Sagrada Familia	170 m	-	2026
3	Hotel Arts	154 m	44	1992
4	Torre Mapfre	154 m	43	1992
5	Torre La Sagrera	148 m	34	2010
6	Torre Agbar	144 m	34	2004
7	Torre Calatrava	136 m	-	1992
8