Madrid

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Madrid (desambiguació)».

Madrid

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Comunitat de Madrid
Porta d'Alcalà
Estat • CCAA • Província • Comarca	Espanya Comunitat de Madrid Província de Madrid Àrea metropolitana de Madrid
Gentilici	madrileny, madrilenya
Predom. ling.	Castellà
Superfície	607 km²
Altitud	667 m
Població (2008)   • Densitat	3.213.271 hab. 5.293,69 hab/km²
Coordenades	40° 26′ N, 3° 41′ OCoordenades: 40° 26′ N, 3° 41′ O
Formació Fundació	Segle IX
Dirigents: • Alcalde:	Alberto Ruiz Gallardón (PP)
Codi postal	28001-28080
Festa major	Mare de Déu de l'Almudena Sant Isidre Llaurador
Web	http://www.munimadrid.es

Madrid és la capital d'Espanya des de 1561. També és capital de la província i de la comunitat autònoma del mateix nom. Està situada al centre de la Península Ibèrica. Té una població de 3.213.271 habitants i una àrea metropolitana de 5.600.000 habitants, la quarta de la Unió Europea, darrere de París (França), Londres (Regne Unit) i la Regió del Ruhr (Alemanya).

Com a capital de l'Estat espanyol, Madrid alberga les seus del govern espanyol (Gobierno de la Nación), el congrés i el senat (Cortes Generales), els ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels reis d'Espanya. Des de la vessant econòmica, Madrid és un important centre financer i industrial, acull el principal mercat de valors del país, de nombroses empreses nacionals i algunes de les més grans corporacions del món. Des de la vessant internacional, acull la seu mundial de la Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza la fira FITUR. Madrid es també un important centre cultural i compta amb tres museus referents internacionals: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofia.

[edita] Història

Existeixen restes arqueològiques que proven l'existència d'assentaments humans en les terrasses del riu Manzanares al lloc que avui ocupa la ciutat. No obstant això, la primera constància de l'existència d'un assentament estable data de l'època musulmana. En la segona meitat del segle IX, l'emir de Còrdova Muhammad I (852-886) construeix una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el Palau Reial) amb el propòsit de vigilar els passos de la serra de Guadarrama i ser punt de partida de ràtzies contra els regnes cristians del nord. Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom de Magerit (pot ser la corrupció castellana del nom àrab del riu Manzanares, al-Maǧrīṭ (المجريط), i de Magerit prové el nom de Madrid.

Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d'Alfons VI de Castella, la ciutat passà a mans cristianes el 1085. La ciutat va prosperar i va rebre el títol de vila en 1123. Els sobirans de la casa de Trastamara resideixen amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Amb l'arribada a Castella del rei Carles I el 1520, Madrid s'uneix a les Comunitats de Castella en contra del rei. Després de la derrota dels comuners a Villalar, Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reals. Malgrat tot això, el successor de Carles I, Felip II decideix instal·lar la cort a Madrid el 1561, convertint-la des de llavors en la capital del Regne de Castella.

La ciutat va experimentar un gran desenvolupament arran de què Felip II la convertís en capital del Regne. La funció administrativa que va ocupar des de llavors, accentuada pel caràcter centralista del sistema de govern instaurat pels Borbó, va propiciar el desenvolupament de l'activitat artesana, que es va transformar en activitat industrial des de mitjans del segle XIX, donant-se la seva major expansió el segle XX sobretot a partir de la fi de la guerra civil, centrada en sectors dinàmics, com la química, la metal·lúrgia i altres especialitats relacionades amb el consum urbà de tecnologia avançada: mecànica de precisió, electrònica, farmacèutica, i altres. L'administració va propiciar el desenvolupament de la ciutat, convertint-la en el centre financer d'Espanya, i segon centre industrial després de la ciutat de Barcelona. La constitució espanyola de 1978, confirma a Madrid com a capital del Regne d'Espanya, i des de 1983 és capital de la Comunitat de Madrid.

[edita] Demografia

[edita] Població

La població de Madrid ha experimentat un important augment des de que es transformà en capital. Aquest augment és especialment significatiu des de 1940 a 1970, per la gran quantitat d'inmigració interior. Instituto Nacional de Estadística de España

Aquest accelerat creiximent i l'absència de planificació urbana va ocasionar que s' organitzaren nuclis de infravivendes i zones residencials, principalment als districtes del súd, a les quals els serveis públics no arrivaríen fins anys deprés. A partir dels anys setanta, aquest increment es desaccelerà en favor dels municipis de la zona metropolitana i inclús va començar a perdre població. Des de 1995 el creiximent poblacional es tornà positiu, principalment per la inmigració exterior. Segons les dades disponibles, a l'1 de gener de 2007 la població de Madrid ascendia a 3.132.463 habitants, front als 2.938.723 del cens de 2001.

[edita] Moviments de població

[edita] Natalitat

En 2004 es registraren 32.851 naiximents a la ciutat de Madrid, que suposà un increment respecte a l'any anterior. Als últims quatre anys el nombre de naiximentss a la regió s'ha incrementat de forma contínua. La tasa de natalitat es situa en 10,38 punts, amb un increment constant des de 2000.

[edita] Mortalitat

En 2004 es registraren 26.527 defuncions a la ciutat de Madrid, que suposà un increment respecte a l'any anterior, però amb unes xifres més baixes que als darrers anys 2000, 2001 i 2002. La tasa de mortalitat fou de 8,38 puntos, bastant inferior a la dels quatre anys anteriors.

[edita] Inmigració

Segons el cens de 2008 la població extranjera de Madrid és de 547.282 habitants sobre un total de 3.238.191, que suposa el 16,9%. Els districtes amb més població inmigrant són Usera amb un 28,37%, Centro amb un 26,87%, Carabanchel amb un 22,72% i Tetuán amb un 21,54%. Els districtes amb menys població inmigrant són Fuencarral-El Pardo amb un 9,27%, Retiro amb un 9,64%, Chamartín amb un 11,74% i San Blas amb un 13,43%.

[edita] Divisions administratives

Ajuntament de Madrid a la Plaza de Cibeles

Madrid està dividida administrativament en 21 districtes, els quals es divideixen en barris. La seva modificació està en estudi. L'actual distribució administrativa és la següent (districte i barris):

1. Centro: Palacio, Embajadores, Cortes, Justicia, Universidad, Sol.
2. Arganzuela: Imperial, Acacias, Chopera, Legazpi, Delicias, Palos de la Frontera, Atocha.
3. Retiro: Pacífico, Adelfas, Estrella, Ibiza, Jerónimos, Niño Jesús.
4. Salamanca: Recoletos, Goya, Fuente del Berro, Guindalera, Lista, Castellana.
5. Chamartín: El Viso, Prosperidad, Ciudad Jardín, Hispanoamérica, Nueva España, Pza. Castilla.
6. Tetuán: Bellas Vistas, Cuatro Caminos, Castillejos, Almenara, Valdeacederas, Berruguete.
7. Chamberí: Gaztambide, Arapiles, Trafalgar, Almagro, Vallehermoso, Ríos Rosas.
8. Fuencarral-El Pardo: El Pardo, Fuentelarreina, Peñagrande, Barrio del Pilar, La Paz, Valverde, Mirasierra, El Goloso.
9. Moncloa-Aravaca: Casa de Campo, Argüelles, Ciudad Universitaria, Valdezarza, Valdemarín, El Plantío, Aravaca.
10. Latina: Los Cármenes, Puerta del Ángel, Lucero, Aluche, Las Águilas, Campamento, Cuatro Vientos.
11. Carabanchel: Comillas, Opañel, San Isidro, Vista Alegre, Puerta Bonita, Buenavista, Abrantes.
12. Usera: Orcasitas, Orcasur, San Fermín, Almendrales, Moscardó, Zofio, Pradolongo.
13. Puente de Vallecas: Entrevías, San Diego, Palomeras Bajas, Palomeras Sureste, Portazgo, Numancia.
14. Moratalaz: Pavones, Horcajo, Marroquina, Media Legua, Fontarrón, Vinateros.
15. Ciudad Lineal: Ventas, Pueblo Nuevo, Quintana, La Concepción, San Pascual, San Juan Bautista, Colina, Atalaya, Costillares.
16. Hortaleza: Palomas, Valdefuentes, Canillas, Pinar del Rey, Apóstol Santiago, Piovera.
17. Villaverde: San Andrés, San Cristóbal, Butarque, Los Rosales, Los Ángeles.
18. Villa de Vallecas: Casco Histórico de Vallecas, Santa Eugenia.
19. Vicálvaro: Casco Histórico de Vicálvaro, Ambroz.
20. San Blas: Simancas, Hellín, Amposta, Arcos, Rosas, Rejas, Canillejas, Salvador.
21. Barajas: Alameda de Osuna, Aeropuerto, Casco Histórico de Barajas, Timón, Corralejos.

[edita] Administració

[edita] Ciutats agermanades

Cuatro Torres, Madrid 2008.

[edita] Pàgines relacionades

• Àrea metropolitana de Madrid

[edita] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

• Pàgina web de l'Ajuntament (castellà).

    Municipis de Madrid

{{{contingut-títol}}}

Ajalvir • Alameda del Valle • Alcalá de Henares • Alcobendas • Alcorcón • Aldea del Fresno • Algete • Alpedrete • Ambite • Anchuelo • Aranjuez • Arganda del Rey • Arroyomolinos • Batres • Becerril de la Sierra • Belmonte de Tajo • Berzosa del Lozoya • Boadilla del Monte • Braojos • Brea de Tajo • Brunete • Buitrago del Lozoya • Bustarviejo • Cabanillas de la Sierra • Cadalso de los Vidrios • Camarma de Esteruelas • Campo Real • Canencia • Carabaña • Casarrubuelos • Cenicientos • Cercedilla • Cervera de Buitrago • Chapinería • Chinchón • Ciempozuelos • Cobeña • Collado Mediano • Collado Villalba • Colmenar Viejo • Colmenar de Oreja • Colmenar del Arroyo • Colmenarejo • Corpa • Coslada • Cubas de la Sagra • Daganzo de Arriba • El Atazar • El Berrueco • El Boalo • El Escorial • El Molar • El Vellón • El Álamo • Estremera • Fresnedillas de la Oliva • Fresno de Torote • Fuenlabrada • Fuente el Saz de Jarama • Fuentidueña de Tajo • Galapagar • Garganta de los Montes • Gargantilla del Lozoya y Pinilla de Buitrago • Gascones • Getafe • Griñón • Guadalix de la Sierra • Guadarrama • Horcajo de la Sierra • Horcajuelo de la Sierra • Hoyo de Manzanares • Humanes de Madrid • La Acebeda • La Cabrera • La Hiruela • La Serna del Monte • Las Rozas de Madrid • Leganés • Loeches • Los Molinos • Los Santos de la Humosa • Lozoya • Lozoyuela-Navas-Sieteiglesias • Madarcos • Madrid • Majadahonda • Manzanares el Real • Meco • Mejorada del Campo • Miraflores de la Sierra • Montejo de la Sierra • Moraleja de Enmedio • Moralzarzal • Morata de Tajuña • Móstoles • Navacerrada • Navalafuente • Navalagamella • Navalcarnero • Navarredonda y San Mamés • Navas del Rey • Nuevo Baztán • Olmeda de las Fuentes • Orusco de Tajuña • Paracuellos de Jarama • Parla • Patones • Pedrezuela • Pelayos de la Presa • Perales de Tajuña • Pezuela de las Torres • Pinilla del Valle • Pinto • Piñuécar-Gandullas • Pozuelo de Alarcón • Pozuelo del Rey • Prádena del Rincón • Puebla de la Sierra • Puentes Viejas • Quijorna • Rascafría • Redueña • Ribatejada • Rivas-Vaciamadrid • Robledillo de la Jara • Robledo de Chavela • Robregordo • Rozas de Puerto Real • San Agustín del Guadalix • San Fernando de Henares • San Lorenzo de El Escorial • San Martín de Valdeiglesias • San Martín de la Vega • San Sebastián de los Reyes • Santa María de la Alameda • Santorcaz • Serranillos del Valle • Sevilla la Nueva • Somosierra • Soto del Real • Talamanca de Jarama • Tielmes • Titulcia • Torrejón de Ardoz • Torrejón de Velasco • Torrejón de la Calzada • Torrelaguna • Torrelodones • Torremocha de Jarama • Torres de la Alameda • Tres Cantos • Valdaracete • Valdeavero • Valdelaguna • Valdemanco • Valdemaqueda • Valdemorillo • Valdemoro • Valdeolmos-Alalpardo • Valdepiélagos • Valdetorres de Jarama • Valdilecha • Valverde de Alcalá • Velilla de San Antonio • Venturada • Villa del Prado • Villaconejos • Villalbilla • Villamanrique de Tajo • Villamanta • Villamantilla • Villanueva de Perales • Villanueva de la Cañada • Villanueva del Pardillo • Villar del Olmo • Villarejo de Salvanés • Villaviciosa de Odón • Villavieja del Lozoya • Zarzalejo