Pere el Cerimoniós

Els anys 1347 i 1348 hagué de sufocar la revolta de la Unió d'Aragó, que no acceptaven que hagués nomenat hereva de la corona la seva filla gran Constança. Això va coincidir cronològicament amb la revolta de la Unió de València, coneixent-se el conflicte paral·lel del rei amb ambdós moviments com la Guerra de la Unió.

Durant el seu regnat es configurà la Generalitat, a les Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera de 1358 i 1359. Castella havia envaït Aragó i València, i això donà lloc a enfrontaments bèl·lics que ocasionaven grans despeses a la corona. Per això, les Corts van designar dotze diputats amb atribucions executives en màteria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració del donatiu reial. No serà, però, fins a les següents Corts de Montsó (1362) quan la institució tindrà caràcter permanent sota l'autoritat de Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359), qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat.

El 1356 crea de nou el Comtat d'Osona i el cedeix a Bernat III de Cabrera, però el 1364 el títol s'integra definitivament a la Corona.

El 1386 confiscà el comtat d'Empúries, que fou incorporat a la corona, al seu gendre Joan I d'Empúries. Aquest s'havia rebel·lat contra el rei per les seves núpcies amb Sibil·la de Fortià i donà suport a la causa de Joan I contra el seu pare.

[edita] Política externa

El 1351 entrà en guerra contra Gènova, al costat de Venècia, perquè els genovesos promovien revoltes a Sardenya. En aquesta guerra, els genovesos ocuparen l'Alguer, d'on foren foragitats per l'estol català el 1354. A continuació la ciutat fou repoblada amb catalans, la qual cosa explica que aquesta ciutat sarda sigui encara avui catalanoparlant.

Més endavant Pere el Cerimoniós hagué de sufocar la rebel·lió dels Arborea a l'illa (1364-86).

[edita] Relacions amb el Regne de Castella

Pere III el Cerimoniós, per Jaume Cascalls (mitjan s. XIV)

Pel pacte de Madrid de 1339, ajudà Alfons XI de Castella a defensar-se del Marroc, en la conquesta d'Algesires (1344) i en l'intent de conquesta de Gibraltar (1349).

També protagonitzà l'anomenada guerra dels dos Peres el 1356, amb Pere I el Cruel de Castella, el qual intentava recuperar els territoris murcians que havien passat al Regne de València. Acabà el 1375 amb el Tractat d'Almazán, sense vencedors ni vençuts. Els desastres d'aquesta guerra es van afegir a la Pesta Negra i altres de naturals, com una gran sequera i diverses plagues de llagosta.

[edita] Relacions amb el Regne de Mallorca

Quan començà el regnat de Pere el Cerimoniós, governava el regne de Mallorca el seu cunyat, i oncle llunyà, Jaume III de Mallorca, besnét de Jaume el Conqueridor. Segons el tractat de Perpinyà de 1279 entre Pere II i Jaume II de Mallorca, el rei mallorquí era vassall del catalano-aragonès, infeudació renovada pel tractat d'Argelers, el juny de 1298. Després de la signatura dels dos tractats, però, Jaume II expressà la seva protesta de la infeudació mitjançant documents secrets (1279, 1302) perquè aquesta era contrària al testament de Jaume I.

Després d'enfrontar-s'hi per diverses qüestions, el 1343 Pere el Cerimoniós declarà el rei de Mallorca culpable en el procés obert contra ell i, en compliment de la sentència, envaí Mallorca i derrotà les tropes de Jaume III de Mallorca a Santa Ponça. El 1344 conquerí també el Rosselló, i després de rendir-se Jaume III fou desposseït del seu regne. Tanmateix se li respectà la senyoria de Montpeller, des d'on intentà recuperar la Cerdanya i el Conflent. Atacà Mallorca el 1349 i fou vençut definitivament a la batalla de Llucmajor, on Jaume III de Mallorca morí.

Després de la mort i derrota de Jaume III de Mallorca, l'any 1349, Pere el Cerimoniós permeté a Jaume IV de Mallorca, empresonat fins l'any 1362, mantenir aquest títol de forma purament formal, però a la seva mort l'any 1375, l'assumí ell mateix. Tingué l'oposició d'Elisabet de Mallorca, germana de Jaume IV, i hereva legal del seu germà., tot i això Pere el Cerimoniós incorporà el Regne de Mallorca a la corona d'Aragó definitivament. Situació que es mantindrà fins als Decrets de Nova Planta de 1714.

[edita] Núpcies i descendents

El 25 de juliol de 1338 es va casar a Alagón (Saragossa) amb Maria de Navarra, filla de la reina de Navarra Joana II i Felip III Evreux, de la qual tingueren quatre fills:

la infanta Constança d'Aragó (1343-1363), casada el 1361 amb Frederic III de Sicília
la infanta Joana d'Aragó (1344-1385), casada el 1373 amb Joan I d'Empúries
la infanta Maria d'Aragó (1345-1348)
l'infant Pere d'Aragó (1347), any de la mort de Maria de Navarra.

El 19 de setembre de 1347 es va casar a Barcelona amb Elionor de Portugal, filla d'Alfons IV de Portugal, que morí l'any següent degut a la pesta negra.

Un alfonsí de Sardenya, de Pere III el Cerimoniós

Pere III el Cerimoniós, per Manuel Aguirre y Monsalbe (1885)

El 27 d'agost de 1349 es casà a la catedral de València amb la seva cosina segona Elionor de Sicília, filla de Pere II de Sicília, amb la qual tingué:

l'infant Joan el Caçador (1350-1395), Rei d'Aragó i Comte de Barcelona
l'infant Martí l'Humà (1356-1410), Rei d'Aragó i Comte de Barcelona
l'infant Alfons d'Aragó (1362-1364)
la infanta Elionor d'Aragó (1358-1382), que es casà el 1375 amb Joan I de Castella

L'11 d'octubre de 1377 es casà de nou a Barcelona amb la que seria la seva quarta dona, Sibil·la de Fortià, i amb la qual tingué tres fills:

l'infant Alfons d'Aragó (1376-1377), comte de Morella, legitimat el 1377
l'infant Pere d'Aragó (1379)
la infanta Isabel d'Aragó (1380-1424), casada el 1407 amb Jaume II d'Urgell

A la seva mort, el 1387, fou succeït per Joan el Caçador, el més gran dels seus fills mascles.

[edita] Crònica de Pere el Cerimoniós

La Crònica de Pere el Cerimoniós és una de les quatre grans Cròniques, i es centra en el regnat d'Alfons el Benigne i del seu fill, Pere el Cerimoniós.

Està escrita de manera autobiogràfica però va ser escrita pels seus escrivans, i és molt propagandística, ja que sempre pretén justificar les accions dels monarca. El seu estil és molt acurat i correcte, però no té la vivesa de les cròniques anteriors.

Precedit per: Alfons el Benigne	Rei d'Aragó Comte de Barcelona Rei de València Rei de Sardenya 1336–1387	Succeït per: Joan el Caçador
Precedit per: Jaume IV de Mallorca	Rei de Mallorca 1375–1387	Succeït per: Joan el Caçador
Precedit per: Maria de Sicília	Duc d'Atenes Duc de Neopàtria 1381–1388	Succeït per: Neri I
Precedit per: Joan I d'Empúries	Comte d'Empúries 1386–1387	Succeït per: Joan I d'Empúries

Més informació de Wikimedia:
	[{{localurl:Commons:{{{Commons}}}\|uselang=ca}} Commons].
	Commons.
	[[wikt:{{{Viccionari}}}\|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}\|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}\|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{Viquillibres}}}\|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}\|Viquinotícies]].
	Viquitexts.
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}\|Viquiversitat]].

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s»